valencià    castellano/español

    LLUITA GRECOROMANA

            Característiques                                                                                                                                               Altres modalitats
            Breu Història
            Regles
            Video

             CARACTERÍSTIQUES

     L'objectiu de la Lluita Grecoromana, consisteix a fer caure l'oponent i intentar aconseguir que les seues espatlles toquen el terra de forma simultània immobilitzant-lo durant 1 segon (això és el tocat), per mitjà d'agarres, preses, tècniques de palanca i projecció i sense utilitzar colps, estrangulacions ni preses de dolor. La seua principal característica, i que la diferència de la Lluita Lliure Olímpica, és que es prohibeix formalment l'agarre de l'adversari per davall de la cintura, així com l'ús actiu de les cames per executar qualsevol acció. Per tant, estan prohibits: agranades, ganxos de cames, travetes, etc.

Accions típiques de Lluita Grecoromana

            BREU HISTORIA

      Els orígens directes de la Lluita Grecoromana no es troben en l'antiguitat, ja que les competicions que celebraven els grecs i els romans es realitzaven en un estil similar a la Lluita Lliure. Aquest estil té els seus orígens el segle XIX i fou creat per un soldat de Napoleó anomenat Exbroyat que va començar a mostrar a les fires de Lió el que ell anomenà "lluita a mans obertes" per diferenciar-lo d'altres esports de combat on era permès colpejar als oponents. El 1848, ell establí com a regla general, no executar preses per davall de la cintura, i prohibir les preses i torsions doloroses que podrien lesionar l'adversari. La "lluita a mans obertes", també dita "lluita francesa" es va desenrotllar per tot Europa i es convertí en l'esport més important del segle XIX. Fou un lluitador italià anomenat Basilio Bartoli que va encunyar l'expressió "grecoromana", a causa del seu interès pels valors clàssics de l'Antiguitat.

      La Lluita Grecoromana fou el primer estil inscrit en els Jocs Olímpics moderns d'Atenes el 1896 i esta forma de divertiment professional es convertí en un esport amateur de primer ordre al llarg del segle XX. La lluita grecoromana ha estat present sempre en el programa olímpic amb l'excepció de París 1900.


            REGLES

     El tapís de Lluita té unes dimensions de 12x12 metres, que es divideix en un àrea de protecció i una zona de combat de 9 metres de diámetre com segueix:

  

     Un combat es divideix en tres períodes independients de 2 minuts.

     Un combat es pot guanyar de dos maneres:

          - Aconsiguient el tocat.
          - Guanyant dos períodes.

     Un període es pot guanyar de dos maneres:

          · Per superioritat: si es produeix una ventatja de 6 punts o més, o es realitza una tècnica de 5 punts, o realitzant dos tècniques             de 3 punts.
          · Per punts: tenint més punts que el adversari al final del temps. En cas d'empat a punts guanya per este ordre: el qui tinga menys amonestacions, el qui tinga la tècnica de major valor, el qui ha marcat l'últim punt.

     Les diferents accions que realitzem atorguen punts que es tindran en compte en cas de que el periode o el combat no finalitze amb tocat:


     1 Punt:

          - Quan es realitza una tècnica correcta però sense posar d'esquenes al rival.
          - Portades a terra i projeccions on l'oponent no cau d'esquenes.
          - En sol, quan es controla al rival passant darrere d'ell.
          - Quan en posició dempeus el rival xafa fora de l'àrea de combat.
          - Quan es manté al rival 5 segons amb la seua esquena cap el tapís.
          - En cas de fuga de técnica o de tapís (ve acompanyat d'amonestació).

     2 Punts:

          - Quan es realitza una tècnica correcta en terra que posa d'esquenes al rival.
          - Quan el rival roda sobre les seues esquenes.
          - Quan un lluitador atura una tècnica del contrari de forma irregular.
          - Quan un lluitador fuig del tapís d'esquenes para evitar el tocat.

     3 Punts:

          - Quan s'enderroca o projecta al oponent que cau d'esquenes.
          - Quan es projecta a l'oponent que no cau d'esquenes però describeix una àmplia paràbola en l'aire.

     Dos técniques de 3 punts fan guanyar un periode, siga el que siga el marcador!!!

     5 Punts:

          - Cuando se proyecta al oponente describiendo una amplia parábola en el aire y éste cae de espaldas.

     Una tècnica de 5 punts fa guanyar un periode, siga el que siga el marcador!!!

     Està prohibit agarrar a l'adversari per davall de la cintura o usar activament les cames.

     Està terminantement prohibit els colps, les asfíxies, o qualsevol acció o tècnica que puga arribar a ser perillosa, o que puga causar dolor.

            VIDEO

    


Última actualització 30 d'Agost de 2009